El càncer oral

El càncer oral és engloba vàries localitzacions com la mucosa, llavis, genives, el paladar dur i tou, mandíbula, maxil·lar i sobretot a la llengua. És un dels càncers més agressius del cos humà i el seu diagnòstic precoç és indispensable per un bon pronòstic.

El càncer oral es presenta amb més freqüència en persones majors de 40 anys i afecta a més del doble d’homes que de dones. La majoria dels casos de càncers orals estan relacionats amb el consum de tabac, el consum de begudes alcohòliques (o tots dos) o la infecció amb el virus del papil·loma humà (VPH). També està relacionat amb les pròtesis dentals mal ajustades.

CAUSES

• Consum de tabac i begudes alcohòliques. El consum de tabac augmenta el risc de patir un càncer oral de 10 vegades. El consum de begudes alcohòliques de forma reiterada també augmenta unes 10 vegades la probabilitat de tenir un càncer oral. Ara bé si hi ha un consum de tabac i alcohol de forma mantinguda en el temps el risc es multiplica fins a 100 vegades. Per tant aquests dos factors: tabac i alcohol són els factors de risc més importants de cara a desenvolupar aquest tipus de càncer.
• VPH. La infecció amb el virus del papil·loma humà que es transmet per contacte sexual (específicament el VPH tipus 16), s’ha associat amb els càncers orals en pacient cada vegada més joves.
• Edat. El risc augmenta amb l’edat. Els càncers orals es presenten amb més freqüència en persones majors de 40 anys.
• Exposició al sol. L’exposició al sol continuada sense protecció és un factor de risc per desenvolupar un càncer de llavi.

SÍMPTOMES

Si té algun dels següents símptomes durant més de dues setmanes, consulti a un dentista o a un cirurgià maxil·lofacial:

– una nafra, una irritació, un nòdul o un pegat gruixut en la boca, els llavis o la gola;
– una lesió blanca o vermella a la boca;
– mal de coll o una sensació de cos estrany a la gola;
– dificultat per a mastegar, empassar o parlar;
– dificultat per a moure la mandíbula o la llengua;
– inflor de la mandíbula que fa que la dentadura postissa no li quedi bé o es torni incòmoda;
– entumiment de la llengua o altres àrees de la boca;
– dolor d’oïda;
– Moviments de les pròtesis dentals que van lesionant la mucosa;

DIAGNÒSTIC

Ja que el càncer oral pot estendre’s de manera ràpida, és important detectar-lo en una etapa primerenca. Un examen acurat per part del dentista o cirurgià maxil·lofacial de confiança pot ser determinant a l’hora de detectar de forma precoç una lesió maligna o premaligna.

TRACTAMENT

Quan el càncer oral es detecta en una etapa primerenca, es tracta amb cirurgia com a primera opció. El càncer oral que es trobi en una etapa més avançada pot tractar-se amb una combinació de tractaments com cirurgia i químio/radioteràpia.

Abans de decidir quin és el millor tractament per a cada pacient habitualment es presenta el cas en un comitè d’experts en càncer de cap i coll i es pren una decisió del tipus de tractament a seguir.

El metge pot referir-li a un especialista. Entre els especialistes que tracten el càncer oral es troben:

– Cirurgià Maxil·lofacial i Oral com a principal referent en el tractament quirúrgic del càncer Oral
– Otorrinolaringòlegs
– Metges especialistes en Oncologia mèdica i Oncologia Radioteràpica.
– Altres professionals de la salut que poden formar part de l’equip de tractament són: dentistes, cirurgians plàstics, cirurgians reconstructius, patòlegs de la parla, infermers d’oncologia, dietistes i consellers de salut mental.

CONSELLS ÚTILS

El càncer oral i el seu tractament poden causar problemes dentals. És important que tingui la boca sana abans de començar el tractament contra el càncer.

Vagi al dentista perquè li faci un examen complet, de ser possible un mes abans de començar el tractament contra el càncer. Així, la boca tindrà temps per a sanar després de qualsevol tractament dental que pogués necessitar.

Abans de començar el tractament contra el càncer, mentre el rep i després d’aquest, pregunti-li al seu professional de la salut quines serien les maneres de controlar el dolor i altres símptomes, i per a alleujar els efectes secundaris de la teràpia.