Identificats els perills de mal irreversible que poden causar els tractaments d’ortodòncia a distància

En els últims anys s’ha produït un augment en la comercialització d’alineadors plàstics que els consumidors, sense la intervenció d’un odontòleg, es poden aplicar a les dents. L’única intervenció inicial és la limitada a un escanejat digital, completament insuficient.

L’Associació Espanyola de Ortodoncistas (AESOR) ha publicat un Informe tècnic sobre els “Riscos associats al tractament ortodòncic a distància de maloclusions dentàries” que constitueix el document definitiu perquè es posi fi a aquestes activitats.

Riscos per a la salut dels pacients que se sotmeten a ortodòncia a distància

En aquest informe s’identifiquen fins a 50 riscos per a la salut dels pacients que se sotmeten a ortodòncia a distància, i la llista completa ha estat publicada pel Col·legi Oficial de Dentistes de Balears (CODB), segons les àrees de risc.

Riscos ortodòncics

– Desenvolupament de mossegada oberta posterior (en relació amb l’estrenyiment molar sobre els alineadors o pèrdua de torsió incisal).
– Desenvolupament de mossegada oberta anterior (per erupció o falta de cobriment de dents posteriors).
– Augment de la sobremossegada, moltes vegades agreujada per l’ús d’alineadors.
– Falta de coordinació d’arcades dentàries en els plans transversal, sagital o vertical, amb excés o falta d’expansió i aparició secundària de mossegades croades o en tisora de difícil solució, així com amb excés o falta de protrusió dentària.
– Espais residuals entre les dents (diastemes) amb impactació de l’aliment sobre les genives.
– Pèrdua desapercebuda d’ajust de l’alineador amb expressió insuficient de moviments dentals.
– Alteració de la seqüència eruptiva dentària normal (especialment en nens).
– Aparició secundària d’hàbits de la mena de la interposició lingual o la deglució atípica o el seu agreujament si eren presents i no van ser diagnosticats.
– Plans de tractament no realistes que només consideren l’oclusió en màxima intercuspidació i no la relació cèntrica dels maxil·lars, impossible de determinar pel propi pacient.
– Aparició o falta de correcció d’interferències dentàries i prematuritats durant el tractament.
– Absència de guies funcionals, fonamentalment de guia canina, impossibles de considerar en una valoració inicial i final amb només fotografies i sense participació d’un professional.
– Desajustaments marcats entre les línies mitjanes de les arcades dentàries, entre la línia mitjana de les dents i la cara o entre les línies mitjanes dentàries i el mentó que sovint passen desapercebudes per al pacient a l’inici del tractament.
– Resultat estètic facial inadequat per falta d’una adequada avaluació dels teixits tous, particularment a nivell mentolabial.
– Expressió incompleta de la capacitat correctora dels alineadors perquè la dinàmica de tractament no dona accés al pacient a elements clau de la terapèutica com són l’ús d’attaches i altres elements auxiliars. O en el cas de la col·locació d’attaches sense els adequats controls de seguiment, la seva pèrdua o falta d’ajust durant el tractament.
– Aplicació incorrecta d’elàstics intermaxil·lars o falta d’aplicació d’aquests, amb resultats insuficients o inadequats. Només el control periòdic del pacient indica quan començar i deixar d’usar elàstics, sense que sigui aquest un element predictible en la seva necessitat i temporalitat a l’inici del tractament.
– Elecció inadequada per desconeixement del pacient de l’opció terapèutica preferentment aplicable a la maloclusió dentària objecte de tractament, de manera tal que l’ús d’alineadors pogués estar fins i tot contraindicat o ser de dubtosa eficàcia per a aquest pacient específic.
– Terminació insuficient (rotacions dentàries no completades, eixos axials torçats de les dents anteriors o posteriors, punts de contacte oberts o amb dents a diferent altura, torsions dentàries anòmales, etc).
– Gran dificultat de resolució de casos de preparació a pròtesi o implants dentaris.
– Inestabilitat oclusal en finalitzar el tractament.
– Major tendència a la reaparició del problema original (recidiva), perquè és necessària una fase de retenció en finalitzar el tractament. Aquesta retenció en la seva gran majoria requereix ser fixa (no amovible) per lingual de caní a caní i requereix revisions periòdiques per a detectar algun problema de descimentat, amb pèrdua de resultats, càries secundàries i molèsties gingivals.

Riscos relacionats amb l’articulació temporomandibular

– Dolor de l’articulació temporomandibular (ATM).
Disfunció (espetecs, salts articulars, subluxacions condilars, limitació d’obertura, etc.) de l’articulació temporomandibular (ATM).
– Estrenyiment dentari secundari.
– Absència d’avaluació diagnòstica prèvia tant clínica com radiològica de l’ATM amb el risc d’inducció i agreujament de patologia addicional a aquest nivell.

Riscos relacionats amb dents, genives i mucoses en realitzar una ortodòncia a distància

En les dents:
– Desgastos i facetes dentàries com a resultat d’un mal patró oclusal.
– Descalcificacions i taques dentàries per falta de motivació en el raspallat en les revisions periòdiques, amb una detecció tardana de les mateixes per falta de seguiment adequat.
– Sensibilitat dental per raons vàries.
– Desenvolupament de noves càries i progressió incontrolada d’unes altres prèviament existents no diagnosticades.
– Realització anatòmica i funcionalment inadequada del llimat interproximal per falta d’accés i perícia amb les tires de llimat (stripping), amb repercussions irreversibles sobre la integritat i anatomia dentària. A destacar, aparició secundària d’impactacions alimentàries sobre la geniva i càries.
– Pulpitis dentàries i pèrdues de vitalitat dental.
– Escurçaments d’arrels dentàries (reabsorció radicular).
– Descementat de corones i pòntics.

Riscos en les genives per sotmetre’s a un tractament d’ortodòncia a distància:

– Gingivitis.
– Recessions.
– Dehiscències dentàries amb falta de suport ossi.
– Mobilitat dentària.
– Frèmit dental.
– Agreujament de la malaltia periodontal.
– Pèrdues dentàries.

En les mucoses

– Ulceracions mucoses, generalment benignes, però amb potencialitat maligna.
– Talls en llavis, llengua i mucosa amb tires de llimat interproximal (stripping).
– Desenvolupament i/o agreujament de lesions precanceroses.

 
Per tant, una vegada identificats i acreditats els riscos per a la salut, i investigades per part del COEM la totalitat d’empreses que venen operant a Espanya, s’iniciarà l’exercici d’una sèrie d’accions davant les autoritats competents.

Aquestes accions competeixen tant a empreses que venguin aquest tipus de tractaments d’ortodòncia directament amb punts de venda i posterior enviament per missatgeria, com a les que operen totalment a distància per Internet i missatgeria.

L’objectiu és que es procedeixi al cessament d’aquesta mena d’activitats i s’exigeixin responsabilitats. El que inclou, una vegada que consta l’existència de risc manifest per a la salut pública, les accions penals corresponents davant la possible concurrència d’un delicte contra la salut pública.