La mossegada oberta què és? Tipus i tractament
La mossegada oberta és una maloclusió dental que es caracteritza per un espai excessiu entre les dents anteriors superiors i inferiors quan la boca està tancada. Aquesta condició pot afectar la funció de mossegar, l’estètica de la boca i fins i tot la confiança d’una persona en el seu somriure. És important entendre els diferents tipus de mossegada oberta i els tractaments disponibles per aquesta afecció.
1. Què és una mossegada oberta?
Es produeix quan hi ha un espai significatiu entre les dents anteriors superiors i inferiors quan la boca està tancada completament. Això pot ser causat per diversos factors, com ara hàbits perjudicials durant la infància com posar-se el dit a la boca o portar el xumet durant un temps excessiu, fractures o contusiona de dent superiorso i desequilibris en el creixement maxil·lofacial.
2. Tipus
Hi ha dos tipus principals de mossegada oberta: anterior i lateral.
2.1 Mossegada oberta anterior
La mossegada oberta anterior es produeix quan hi ha un espai entre les dents anteriors superiors i inferiors a l’àrea frontal de la boca. Això pot donar lloc a problemes de pronunciació, deglució i respiració. És més comú en nens, especialment aquells que tenen hàbits com xuclar-se el dit o el xumet durant un període de temps prolongat. Cal esmentar també, que el mal posicionament de la llengua al parlar ho pot provocar.
2.2 Mossegada oberta lateral
La mossegada oberta lateral es produeix quan hi ha un espai entre les dents superiors i inferiors a les regions laterals de la boca. Això pot ser causat per problemes en el desenvolupament de la mandíbula o els maxil·lars, i pot afectar la capacitat de mossegar i mastegar. També pot causar problemes estètics i de parla.
3. Tractament
Depèn de la seva causa i gravetat. Aquí hi ha algunes opcions comunes de tractament:
3.1 Ortodòncia
L’ortodòncia és un tractament comú, especialment en nens i adolescents. L’ús de brackets, alineadors o altres aparells pot ajudar a corregir la posició de les dents i maxil·lars, reduint l’espai entre elles i millorant la funció de mossegar.
3.2 Cirurgia maxil·lofacial
En casos més greus, pot ser necessària una intervenció quirúrgica per corregir el desequilibri estructural. La cirurgia maxil·lofacial implica modificar la forma o la posició dels ossos maxil·lars per corregir i millorar la funció oral.
3.3 Teràpia del llenguatge i de la deglució
En alguns casos, especialment quan la mossegada oberta està relacionada amb problemes en el desenvolupament del llenguatge o la deglució, la teràpia del llenguatge i de la deglució pot ser útil. Aquests professionals treballen amb els pacients per millorar els patrons de llenguatge i deglució, reduint l’espai entre les dents i millorant la funció oral global.
És una condició dental que pot afectar la funció oral i l’estètica d’una persona. És important buscar tractament per corregir aquesta maloclusió i millorar la salut bucal. Consulteu amb un o una especialista en cirurgia maxil·lofacial per avaluar el vostre cas i determinar el millor pla de tractament per a vosaltres.
Preguntes més freqüents:
1. Quins són els símptomes?
Els símptomes comuns d’una mossegada oberta inclouen l’espai entre les dents anteriors superiors i inferiors quan la boca està tancada, dificultats en la parla i problemes de mossegar i mastegar.
2. Què causa?
Una mossegada oberta pot ser causada per diversos factors, com ara hàbits perjudicials durant la infància, talls de dents inusuals o desequilibris en el creixement maxil·lofacial.
3. Quin és el tractament?
El tractament de la mossegada oberta pot incloure l’ortodòncia, la cirurgia maxil·lofacial o la teràpia del llenguatge i de la deglució, segons la causa i la gravetat de la condició.
4. A quina edat es pot tractar?
El tractament de la mossegada oberta pot començar a una edat primerenca, especialment en nens i adolescents, però també es pot realitzar en adults.
5. És dolorós el tractament?
El dolor associat amb el tractament de la mossegada oberta és mínim. En alguns casos, pot haver-hi una sensació de pressió o malestar després de l’ajust inicial de l’aparell ortodòntic, però això generalment desapareix amb el temps.
