Les glàndules salivals
Què són les glàndules salivals?
Són les glàndules productores de la saliva vitals per mantenir el correcte estat de la humitat a la boca. Hi ha dos tipus de glàndules salivals: les majors: la paròtide, la submaxil·lar i al sublingual, aquestes estan situades en els ambdós cantons de la cara i del terra de boca. I les menors són unes glàndules de la mida d’un gra d’arròs i que distribueixen per tota la superfície mucosa oral podent arribar a unes 1000 glàndules.
Tumors de les glàndules salivals
La majoria d’aquests tumors, al voltant del 80%, té origen en la glàndula paròtide, i un 15% en la submaxil·lar. En la majoria dels casos els tumors són benignes.
El símptoma inicial de tots ells és l’aparició d’un bony o nòdul. Davant d’això cal anar a consultar a un Cirurgià maxil·lofacial, tant si detectem un bony a la galta, la boca, el coll o davant l’orella com si notem dolor quan mengem o masteguem.
Com es diagnostiquen?
En aquests casos, el cirurgià maxil·lofacial realitzarà una palpació completa mitjançant una punció-aspiració. Per fer-ho utilitzarà una agulla fina anomenada PAAF, totalment indolora i que servirà per extreure i analitzar algunes cèl·lules.
Finalment, el procés es completarà amb un estudi radiològic (TC, ressonància magnètica) i, si és precís, amb una biòpsia.
Quins són els dos tipus de tumors de les glàndules salivals?
a) Benignes: el més comú (el 70% dels casos) és el denominat tumor mixt o adenoma pleomorf, que en la majoria dels casos se situa en la glàndula paròtide i és més freqüent en dones. Si no s’extirpa pot convertir-se en un tumor maligne. Un altre tipus de tumor benigne menys freqüent és l’anomenat tumor de Warthin i els adenomes aquest primer més freqüent en homes. Tots ells creixen lentament, però no es detenen.
b) Els malignes on els més comuns són els carcinomes (mucoepidermoide, adenocarcinoma, adenoide quístic). Per sort tan sols representen un 15% de tots els tumors de les glàndules salivals. A més de manifestar-se en inflor o bony, poden causar dolor i paràlisi facial. Aquests tumors tenen molt mal pronòstic pel que la detecció precoç és el millor tractament a seguir.
Quin tractament té?
En el cas dels tumors benignes el tractament sempre serà l’extirpació.
D’altra banda, en el cas dels malignes, s’extirparà la glàndula afectada i els ganglis limfàtics de les zones adjacents del coll. Cal dir que, en funció del tipus i l’extensió del tumor, es completarà el tractament amb radioteràpia i, en casos excepcionals, amb quimioteràpia.
Durant la cirurgia de la paròtide, en extirpar-la, deixarà un buit o un enfonsament a la galta. Per evitar-ho, usarem diverses tècniques per impedir que quedin seqüeles:
a) Farciment de col·lagen de la zona afectada per evitar-hi un buit.
b) Incisió tipus lífting igual per evitar la visibilitat de la cicatriu.
