Per què la falta de dents produeix la pèrdua d’os dental?
La pèrdua de dents, sigui un o diversos, pot implicar múltiples problemes per al conjunt dels maxil·lars.
No sols provoca el moviment dentari de la resta de peces, sinó que afecta l’oclusió dental de la persona, propiciant el desgast, bruxisme, mala funció masticatòria i altres patologies.
En aquest post, t’expliquem què ocasiona aquesta pèrdua d’os dental i quins són els tractaments per a posar-hi remei.
Què és l’os alveolar?
Diem os alveolar a la massa òssia en la qual s’integra l’arrel de la dent. Cada dent encaixa en un petit buit anomenat alvèol i l’interior de l’os està compost per petites perforacions que contenen els vasos sanguinis.
Té una diferència principal respecte a la resta d’estructura òssia del cos humà: la capacitat de renovació (turn-over ossi).
L’os dental aconsegueix renovar-se i curar-se per mecanismes naturals.
La seva funció és primordial, perquè és l’encarregat de mantenir les dents en els maxil·lars i de respondre a la pressió que exerceixen en mastegar.
Però quan una persona perd un o diverses dents o sofreix una malaltia periodontal, l’os alveolar comença a reabsorbir-se.
Durant els 3 primers anys, pot arribar a perdre fins a un 60% de la seva alçada i gruix.
Causes de la pèrdua d’os dental:
La pèrdua òssia sol ser difícil d’identificar en la seva etapa inicial.
D’aquí, la importància d’acudir a una clínica dental perquè un professional pugui identificar el problema amb la major celeritat possible.
Mitjançant una radiografia panoràmica, el dentista és capaç de determinar si, efectivament, el pacient ha sofert una pèrdua d’os dental i en quin estat d’avanç es troba.
És fonamental que cada persona tracti de conèixer les causes que arriben a provocar-li la falta de quantitat d’òs i poder actuar ràpidament.
Pèrdua o extracció de dents
Quan hi ha una dent que manca que no s’ha substituït per un implant dental, l’os alveolar deixa de rebre estimulació procedent del mastegat. Un símil seria quan s’arranca un arbre i no es planta cap altre la sorra es va perdent.
És llavors quan comença a reabsorbir-se, afectant també les peces adjacents, perquè la tendència natural de les dents és la de buscar contacte entre si.
Periodontitis o piorrea
A causa d’una higiene bucodental insuficient proliferen les malalties periodontals: gingivitis i periodontitis.
És llavors quan els bacteris presents en la placa arriben fins a la zona subgingival -sota la geniva-.
El carrall solidificat origina la deterioració de l’os alveolar i propícia la seva pèrdua gradual.
A més, aquesta reducció de massa òssia posa en perill el manteniment de les dents, per la qual cosa de no ser tractats a temps, poden acabar caient.
És aconsellable acudir a un dentista perquè un expert en Periodoncia pugui examinar cada cas.
Traumatismes
Rebre un cop fort en una dent deté l’estimulació que transmet a l’os a causa del propi impacte.
Si no s’actua en conseqüència, comença la pèrdua d’os dental.
Osteoporosi
Les persones que pateixen osteoporosis són més propenses a sofrir la reabsorció de l’os.
Això es deu al fet que sofreixen un desajustament en l’equilibri entre el calci i el fòsfor, provocant una disminució en la densitat òssia de tot el cos.
Molts cops també està associat a un dèficit de vitamina D que se soluciona amb pressa d’aquesta en pastilles o ampolles.
Diabetis
De la mateixa manera, els pacients que pateixen diabetis tipus 2 solen tenir més problemes relacionats amb les malalties periodontals.
Per això, tenen més possibilitats de sofrir pèrdua d’os dental.
Dentadures postisses
Una dentadura postissa que no està ancorada al maxil·lar no proporciona cap mena d’estímul a l’os alveolar subjacent.
És per això que, a mesura que passi el temps, es va reabsorbint fins al punt de produir un afluixament en la dentadura.
Les persones que tenen aquest tipus de pròtesis dentals presenten problemes en menjar o en parlar.
Conseqüències de la pèrdua d’os maxil·lar
Quan es produeix una pèrdua òssia s’originen diverses conseqüències, tan morfològiques, com a funcionals i estètiques.
Les següents són algunes d’elles:
1- Retraïment dels llavis
Com a resultat de la reducció de l’os maxil·lar, els llavis tendeixen a retreure’s.
Aquest moviment produeix un canvi en l’estètica facial afavorint un aspecte més envellit
2- Arrugues d’expressió sobre el llavi superior
La seqüela que acabem de descriure porta amb si també l’aparició d’arrugues sobre el llavi.
3- Afluixament de dents
Ja ho avançàvem anteriorment: quan es produeix una pèrdua d’os dental, les peces deixen de tenir la seva subjecció principal i s’afluixen, corrent el risc que caiguin.
4- Modificació de l’oclusió
Amb la reducció de l’os, les dents s’inclinen, giren i es mouen en general.
Per això és comú sentir que la nostra mossegada va canviant i que les dents no contacten de la mateixa manera.
Com se soluciona la pèrdua d’os?
Una vegada que ja sabem per què es produeix la pèrdua d’os dental i les seves conseqüències, és moment de parlar de les solucions.
Existeixen dos principals tractaments per a revertir la falta d’os alveolar.
– Empelt d’os
Aquest procediment permet afegir os artificial a la zona afectada a través de dos mètodes:
Empelt d’os autòleg que és del mateix pacient i que es pot extreure de diverses zones de la mateixa boca o d’altres parts del cos com el maluc.
Empelt d’os heteròleg o sintètic: és un os que s’extreu d’altres espècies o se sintetitza al laboratori i substitueix l’os perdut produint una reacció del mateix cos que crea os mitjançant aquest material.
-Elevació del si maxil·lar
L’elevació de si és una tècnica quirúrgica que permet augmentar la quantitat d’os del maxil·lar superior, per a una posterior col·locació d’implants dentals.
Aquesta intervenció es realitza quan l’altura de l’os és insuficient perquè el caragol de l’implant quedi subjecte adequadament.
És important que l’elevació de si la duen a terme professionals especialitzats per a evitar seqüeles derivades d’una mala praxi, com l’aparició de sinusitis maxil·lar.
