Què són els queixals del seny?
Els queixals del seny, també anomenats carenes o tercers molars, són, generalment, les últimes peces dentals a sortir, normalment al final de l’adolescència. Encara que aquestes dents poden ser útils i valuoses quan estan lliures d’infecció i correctament alineades, sovint representen un problema per a la nostra salut bucodental i se’n fa aconsellable l’extracció.
Tot i això, aquestes peces dentals són les més variables de totes les que tenim a la boca. De vegades poden sortir abans o després de les edats esmentades. O, fins i tot, poden no erupcionar mai.
Dit això, una persona pot arribar a tenir fins a quatre queixals del seny. És a dir, dues a l’arcada superior i dues a la inferior, just al final de la dentadura. Aquest és un apunt important, ja que, per descomptat, també es pot donar la possibilitat que només surtin alguns dels queixals del judici.
Els queixals del seny no tenen una funció a la boca. És a dir, no serveixen per realitzar cap funció fonamental, perquè no intervenen en la masticació ni són visibles en somriure. Per això, no passa res si a una persona no li arriben a sortir els queixals del seny mai.
Tampoc cal fer res quan un queixal del seny erupciona i no causa cap problema a la boca. Tot i això, és molt freqüent que la sortida dels queixals origini infecció, dolor i desplaçament d’altres dents. En aquests casos, caldria extreure el queixal del seny.
Quan un queixal del seny té prou espai per sortir i no causa inconvenient a la boca, no cal procedir a la seva extracció.
Tot i això, és molt habitual que l’espai resulti insuficient pel fet que ja han sortit la resta de dents.
Quan els queixals del seny intenten erupcionar i no troben buit per fer-ho, apareixen els següents problemes, dolor i infecció, quan no hi ha buit suficient, els queixals del seny solen erupcionar parcialment i intentar obrir-se pas a poc a poc. Aquest procés lent ocasiona dolor a la persona, ja que el cordal empeny la resta de dents. Així mateix, cal tenir en compte que aquest procés d’erupció provoca una ferida a la geniva. Si aquesta ferida es manté oberta durant molt de temps, estarem davant del millor brou de cultiu per al desenvolupament de bacteris.
Moviments a les dents, com que no tenen espai per erupcionar amb normalitat, els queixals del judici empenyen les dents adjacents. Això suposa un especial inconvenient per a les persones que han portat ortodòncia i tenen les dents alineades. Els desplaçaments no controlats de les dents poden provocar que torni a aparèixer l’apinyament.
El fet de no poder practicar una bona higiene a totes les cares de la dent, fa que algunes zones es tornin més propenses a desenvolupar càries.
El dolor dels queixals del seny és relativament fàcil de reconèixer, ja que es caracteritza per ser sobtat i molt intens. A més, moltes vegades tendeix a aparèixer i desaparèixer. És a dir, el pacient alterna períodes de dolor intens, així insuportable, amb èpoques en què el queixal del seny no fa mal.
Atès que aquest dolor sol anar acompanyat d’infecció, les molèsties cursen amb altres símptomes com pus, inflamació a la galta, envermelliment de la geniva o halitosi (mal alè).
El temps que triguen a acabar de sortir els queixals del seny és molt variable, ja que depèn de cada cas.
Com ja hem avançat, el procés d’erupció pot arribar a ser llarg, per la qual cosa alguns queixals del seny triguen a sortir uns quants anys. En canvi, altres vegades, triguen tan sols uns mesos a erupcionar del tot.
Si es considera necessària l’extracció, la posició i l’estat d’aquests molars serà el factor decisiu a l’hora de determinar la dificultat de la intervenció. Si han sortit totalment a través de la geniva, el grau de dificultat serà menor que en el cas que estiguin sota aquesta i totalment submergides dins de l’os maxil·lar.
En tots els casos, la intervenció es fa amb anestèsia local i, de vegades, amb sedació profunda amb l’assistència del nostre servei de metges anestesistes. Prèviament, es lliurarà medicació profilàctica o sedant només en aquells casos en què sigui necessari. La recuperació, és clar, dependrà del grau de dificultat de l’operació, però és normal que els primers tres primers dies després de la intervenció tinguem la cara una mica inflamada i aparegui algun cardenal a la zona de la cara o coll propera a la mola extreta.
