El càncer oral representa aproximadament el 3 o 4% de tots els càncers de l’organisme. Té tendència a la invasió de les zones contigües i també a la metastatització limfàtica als ganglis del coll. Es relaciona fonamentalment amb el tabac i el consum d’alcohol, sobretot si van units.
 
El diagnòstic del càncer oral s’estableix fàcilment amb la inspecció i la palpació, ja que tota la boca és accessible a un examen clínic de rutina. La lesió típica és una úlcera d’evolució crònica, que no cura.
Malgrat aquesta facilitat diagnòstica encara moltes lesions es diagnostiquen en estadis avançats, després de diversos mesos d’evolució. No obstant això, el diagnòstic definitiu del càncer es realitza amb un estudi microscòpic de la lesió, mitjançant l’obtenció d’una petita mostra o biòpsia.
 
El tractament del càncer oral-facial, en els casos detectats de manera precoç pot ser tractat mitjançant una intervenció. en pacients més avançats es fa necessari combinar cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia.
 
Avui dia el percentatge de curació és molt elevat, fins i tot en els pitjors casos, si s’estableix el tractament adequat.