El Suprem ratifica que els odontòlegs són els únics que poden realitzar tractaments sobre els pacients
L’Alt Tribunal desestima el recurs del Consell General de Protètics Dentals en el qual sol·licitaven la modificació del RD de 1594/1994, que regula la professió d’Odontòleg, Protètic i Higienista dental. Així mateix, confirma la idoneïtat de la normativa que regula les atribucions professionals dels dentistes i dels protètics dentals, en la qual queda clar que aquests últims no poden tractar als pacients.
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu interposat pel Consell General de Protètics Dentals contra la Resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, de 20 de desembre de 2018, en el qual sol·licitaven la nul·litat d’aquesta Resolució, així com la revisió i modificació del Reial decret 1594/1994, de 15 de juliol, que regula la professió d’Odontòleg, Protètic i Higienista dental. Segons s’especifica en aquest Reial decret en els seus articles 6 i 7, els odontòlegs són els únics professionals amb competències per a la presa de les impressions, registres bucodentals i la posterior col·locació de les pròtesis en el pacient.
A la sentència, el Tribunal Suprem argumenta que l’odontòleg és l’únic «professional capacitat per a prescriure els productes sanitaris a mesura», sent competència del protètic dental «el compliment de l’indicat en la prescripció, però res més», tal com indica l’Organització Col·legial en un comunicat.
Així mateix, justifica que la normativa invocada pel Consell General de Protètics amb la finalitat de buscar la modificació del Reial decret 1594/1994 no està correctament justificada i que el citat Reial decret s’ajusta plenament a l’ordenament jurídic, sense que l’administració estigui obligada a revisar-les.
En paraules del president del Consell General de Dentistes, el Dr. Óscar Castro Reino, «ha quedat demostrat, una vegada més, que les atribucions pròpies dels protètics dentals contingudes en el Reial decret 1594/1994 s’ajustin plenament a l’ordenament jurídic, segons la qual es considerin fabricants de productes sanitaris a mesura sense cap atribució professional per a tractar als pacients, ja que, en tal cas, incorrerien en un delicte d’intrusisme professional».
